25552146_10154993887517461_4758676901122757129_n

Avui s’ha parlat al programa “El món Rac 1″ (a partir de les 8.40h aprox) sobre l’addicció al mòbil, cada cop més present en adolescents. Alhora avui publicàvem al Facebook un article de Nació Digital que parla del mateix tema.

A l’article “Mama, papa, vull un Iphone” que vaig publicar el passat 16 de desembre al Criatures del Diari Ara, deia: Quan seiem a taula per sopar, ¿els mòbils estaran desats o allà sobre? I en aquest cas no només em refereixo als adolescents, sinó als adults de la casa. Recordem que nosaltres som els seus referents i el nostre comportament, també en relació amb el mòbil, els servirà de guia. Els donarem exemple, doncs?

I, finalment: ¿estem preparats per acompanyar els nostres fills i filles en l’ús adequat de les noves tecnologies? Aquesta última pregunta significa formació per a nosaltres. Hauríem de saber utilitzar el seu dispositiu, així com les aplicacions i xarxes socials que utilitza.

És una mica l’expressió que he escoltat al programa i que m’ha agradat molt del programa és: donem un caramel al menor i llavors quan porta una estona li diem que el llenciL’establiment de límits és important, des d’un inici. En aquest punt poso sobre la taula una qüestió que sovint em fan els pares i mares a les formacions i que també ha sortit al programa sobre les eines de control parental, volem educar en el control extern? O en l’autocontrol?

Entenc que és un tema delicat i quan existeix una problemàtica pot ser desesperant, però per aquells que encara són a temps crec que hem de prendre consciència sobre el “moment del lliurement del telèfon mòbil als nostres fills i filles”, ja que aquesta és una eina que obre un món molt ampli i hem d’estar preparats per acompanyar-los. És com un anar en bici o nedar, si ens hi dediquem a fons al principi, ells sabran anar sols. Tot i que sempre hi tindrem l’ull posat perquè no es facin mal però els deixarem l’autonomia suficient.

D’altra banda,  hem de tenir en compte alguns factors a l’hora de donar un smartphone a un menor i són els seus trets de personalitat. Aquesta també és una carrera de fons, ja que haurem de compartir molts moments per conèixer el nostre fill o filla i saber si té el punt de maduració suficient o el seu caràcter tendeix a l’obsessiu o l’addictiu. Cada fill/a és diferent i hem de tractar-lo de la manera que més afavoreixi al seu desenvolupament. Difícil, però no impossible.

Iris Roch