Sketchnote elaborat per Juanjo Fernández

Ahir vaig assistir al debat Adolescents hiperconnectats que organitzava el Diari Ara i que va moderar Aure Farran, coordinadora del suplement Criatures.

M’agradaria recollir algunes de les reflexions que es van fer i que crec que són interessants i han anat sortint a les formacions de Cafè i Social Media.

En Juanjo Fernández, consultor pedagògic i autor de 30 manaments per tractar amb adolescents, va parlar del conte d’Hansel i Gretel fent un símil a aquella situació que molts de nosaltres hem viscut i és quan un adult dóna una eina de gran potència a un menor (diguem mòbil o tablet) simplement perquè creu que toca o per la pressió social i es despreocupa de l’ús que en fa fins que arriba un dia que aquest descobreix la caseta de xocolata (diguem jocs online, aplicacions, etc.) i llavors tot són problemes i mals de cap. Abans de començar a jugar, o de fer un regal, potser n’hauríem de llegir les instruccions per saber les regles del joc, no?

Al volant d’aquesta idea Mariola Dinarès, presentadora del programa Popap de Catalunya Ràdio, comentava que els pares i mares s’han d’involucrar i interessar-se pel que fan els menors a la xarxa ajudant-los a aprendre el seu funcionament. Els adolescents no deixen de ser un reflex i a vegades hem de veure quin ús fem dels dispositius davant els fills i filles. Adolescents hiperconnectats? O societat hiperconnectada?

També reflexionava entorn l’ús del control parental, no tant per xafardejar el què fan, sinó per protegir de possibles descàrregues d’aplicacions que poden contenir contingut inadequat o virus. Tema estrella a les formacions quan apareix aquella pregunta: quin programa de control parental m’aconselles per controlar al meu fill/a? Quan el que hauríem de veure que l’educació digital és una més dins l’ampli ventall en què hem d’acompanyar als menors i per això, hem d’estar informats.

Algunes preguntes que es llençaven i que ens hauríem de formular abans de donar un smartphone a un adolescent són: volem fer un contracte familiar sobre l’ús? Tal com proposava la Policia fa un parell d’anys, de qui és el telèfon? De qui té la informació? O de qui el paga? 

Guillermo Bautista, professor de la UOC, donava suport a la idea de ser amics del Facebook, Instagram o les xarxes socials que utilitzin els fills i filles si ells ho volen, però què passa quan no ho volen? O quan restringeixen cert contingut perquè no podem accedir-hi?

Per últim, Maria Lleras, psicòloga de Sant Joan de Déu, parlava d’alguns casos que es tracten a les unitats de socioaddicions, normalment vinculats amb els videojocs i destacava una particularitat que també comentem sovint: l’indicatiu no ha de ser les hores de connexió, ja que sabem que des de l’ordinador o tablet es poden fer moltes coses a part de jugar i inclús el joc pot ser creatiu, productiu i aportar certs coneixements. Les alarmes han de saltar quan observem un aïllament del menor, que deixa de fer les activitats que normalment feia per quedar-se a casa (deixar de sortir amb els amics i amigues, per exemple) o canvis de conducta. Parlava de l’ús, del mal ús i del sobre ús. Aquest últim és al que hem de posar especial atenció observant el comportament dels menors.

M’agradaria acabar amb l’enllaç del resum de l’esdeveniment a través d’un sketch note, imatge que encapçala aquesta publicació, que m’ha semblat interessant i simpàtic, en part perquè sempre he tingut certa debilitat pel dibuix i la il·lustració.

Tots aquests temes i més sortiran a la xerrada que farem demà amb mares i pares de l’Escola Guerau de Liost de Les Franqueses.

Iris Roch