Durant el mes de febrer vam realitzar formacions a l’alumnat de 5è i 6è de primària de l’Escola Guerau de Liost de les Franqueses del Vallès, amb l’objectiu d’acompanyar en l’ús responsable i conscient de les noves tecnologies.
Volem destacar la necessitat d’abordar aquesta situació, ja que molts dels menors de 10-12 anys comencen a tenir dispositius mòbils propis i és temps per reaccionar i poder mostrar-los quin ús se n’ha de fer per tal de no desenvolupar mals hàbits en l’entorn digital.
La majoria d’aquests infants no només tenien dispositius propis, sinò que tenien perfils a les xarxes socials. Com ens hem trobat en altres ocasions, Facebook no és la xarxa de preferència pels menors encara que ho sigui pels adults. En canvi Instagram, Snapchat, Youtube i Mucical.ly (en cas de 5è) sí que són les seves preferides.
Les dinàmiques van girar entorn el prendre consciència i descobrir quin ús en fan els menors per tal d’activar mecanismes que els poden afavorir en un futur. Pensem que l’acompanyament en aquestes edats ha de ser intensiu, ja que el comportament d’infants a les xarxes pot arribar a ser impulsiu i realment no prendre consciència de les situacions de risc amb les que s’exposen. Un dels casos que es van evidenciar és quan un perfil d’Instagram el tenen privat però utilitzen hastags amb els que se’ls pot relacionar a públicament o el fet d’agregar persones que no coneixen ni tenen cap tipus de vinculació amb ells (arribant a més de 400 seguidors) exposant-se a possibles pederastes.
D’altra banda, el canvi de model i referents quan expliquen la quantitat de youtubers o influencer que segueixen, amb els que es comparen o copien. I tot i tenir un cert coneixement de què vol dir ser youtuber o influencer, no els acaba de quedar clar el concepte. Si abans tots els nens volien ser futbolistes, ara volen ser youtubers. Si a la pregunta “qui vol ser youtuber” a tercer d’Eso ningú aixecava la mà, en aquestes edats tots ho fan.
Podem percebre les diferències amb la formació amb adolescents, la immaduresa i innocència que desprenen els més petits a l’hora d’actuar a la xarxa i alhora la valentia amb què ho fan. Per això fem una crida a les famílies i la comunitat educativa, per obrir bé els ulls, per preguntar-los quin ús en fan i per acompanyar-los a pertànyer al món digital de forma conscient i coherent. Com més petits els acompanyem, més podem minimitzar els riscos.
Iris Roch
