Xarxes socials i adolescència

El passat dilluns 16 de gener vaig realitzar la conferència “Ús i abús de les noves tecnologies a l’adolescència” per a mares i pares de l’escola Escolàpies El Masnou.

Després de posar en context l’entrada del món digital a les nostres vides, la xerrada es va enfocar a parlar de les principals xarxes socials que s’utilitzen a l’adolescència. En aquest cas vaig escollir Facebook, per ser la reina de les xarxes socials i per la quantitat d’opcions de configuració de privacitat que té, també Instagram com a principal xarxa social per penjar fotos i per últim, Snapchat, ja que és una aplicació que triomfa entre els joves i que ha donat molt a parlar per la seva naturalesa i ús.
Una de les necessitats a cobrir és la de revisar els perfils juntament amb els nostres fills i configurar-ne la privacitat.

En el cas de Facebook, crec que hi ha alguns elements a tenir en compte de forma prioritària, aquests són: qui pot enviar sol·licituds d’amistat (per exemple, només amics d’amics) per evitar amics amb perfils falsos i/o pederastes, també dins de l’opció de privadesa es pot inhabilitar l’opció que els motors de cerca puguin trobar el perfil (d’aquesta manera evitarem que Google indexi la informació), aplicar l’opció de revisar la cronologia o no deixar que ens etiqueti ningú a les fotografies/publicacions, creant llistes d’amistats podrem publicar de forma segmentada escollint les persones que volem que vegin les publicacions, etc. A més a més, es recomana que de tant en tant es revisi l’opció “com veuen els altres la meva cronologia”, per saber si ho tenim configurat correctament o cal fer algun canvi.

Pel que fa a Instagram la configuració és més senzilla. Com a consell principal per protegir als menors s’hauria de crear un compte privat, de manera que s’hagin d’acceptar les sol·licituds de seguiment i, d’aquesta manera, sabem quines persones poden veure les nostres publicacions.

Snapchat permet compartir fotografies i vídeos curts a la nostra història o amb contactes agregats que s’eliminaran en 24 hores o un cop vist el contingut. La polèmica va sorgir quan el contingut que es va començar a intercanviar, sobretot amb menors, era sexual. Per aquest motiu, els seus creadors van crear un avís per alertar a l’emissor d’un missatge el moment que es realitza una captura de pantalla. Hi ha un missatge clar que hauríem d’aplicar-nos nosaltres i també transmetre als nostres fills/filles: abans d’enviar un missatge o publicar qualsevol cosa a la xarxa, i és que hem de pensar si ens agradaria que aquella publicació la veiés el nostre veí/veïna o qualsevol desconegut, company de feina, professor, etc.

També hi ha una sèrie de “normes o requisits” que hem de pactar a l’hora de donar accés a un ordinador, un tablet o un mòbil, com per exemple: pactar els horaris de connexió, conèixer les aplicacions que tindran instal·lades, assegurar-nos que es relacionen amb persones que coneixen, observar el seu comportament a casa per detectar possibles addiccions o si està patint algun tipus d’abús. Aquestes normes també poden servir perquè l’adolescent es responsabilitzi de l’eina i el seu ús, així com educar en un consum responsable.

Sempre és recomanable que sigui el propi adolescent qui s’autorreguli ajudat dels pares i a poc a poc vagi entenent que les pantalles són una eina de treball, comunicació i entreteniment, existint temps de connexió i de desconnexió. A vegades ens trobem que aquesta regulació és complicada i alguns pares prefereixen l’ús d’aplicacions de control parental com Qstodio. Altres filtres com el bloqueig de pàgines de contingut per a majors de 18 anys són necessaris, hi ha opcions als propis navegadors o ordinador, així com programes que ho permeten.

Com utilitzen les xarxes socials els adolescents, pot ser un motiu de preocupació per a mares i pares que sovint no estan familiaritzats amb l’entorn digital i que veuen com els menors van per davant en aquestes qüestions. Entenent que un dels instints que neix com a pares és el de protecció, en aquest cas sentim que no donem abast. És interessant aquest punt i més d’una vegada ha sorgit a les xerrades, el fet de poder girar la truita i donar l’oportunitat que siguin els nostres fills i filles els que ens expliquin el funcionament, ens ensenyin a què juguen o com es relacionen amb els seus amics/gues. Des d’aquest punt de vista, sempre ens acostarem a ells i a més, servirà com un punt de comunicació i relació familiar.

Per finalitzar, agrair que l’AMPA d’Escolàpies El Masnou comptés amb mi per realitzar la xerrada i l’assistència i participació dels mares i pares.

Iris Roch