Xarxes socials a l'adolescència
adolescent i xarxes socials

Arran de les últimes experiències que he tingut amb grups de pares i mares preocupats per l’ús que fan els seus fills/es de les noves tecnologies, vull fer una reflexió.

Actualment parlem de nadius digitals; persones que han nascut en un paradigma digital on les xarxes socials, les aplicacions i l’ús del mòbil és la principal eina de comunicació amb els seus amics i família. També és la principal font d’entreteniment.

Els pares i mares es poden sentir desbordats per no entendre o no compartir les necessitats de l’adolescent i les xarxes socials, però finalment es tracta d’un aspecte més dins l’educació familiar.

A què em refereixo?
Hem de fer un exercici per recordar les necessitats i desitjos que teníem d’adolescents. Segur que molts de nosaltres trucàvem al nostre millor amic quan arribàvem a casa i estàvem una bona estona parlant amb ell, tot i que ens acabéssim de veure. Segur que molts volíem quedar amb els nostres amics per jugar a la consola o per ensenyar l’últim joc que ens havien regalat. O passàvem hores asseguts a un banc menjant pipes i xafardejant.
Ara hem d’imaginar-nos què faríem si tinguéssim a l’abast un mòbil que ens permet tenir aplicacions on podem parlar i jugar amb els nostres amics? Seria força atractiu, no?

Amb aquesta reflexió només vull posar sobre la taula el fet d’empatitzar i entendre les necessitats d’un adolescent. Ara bé, on són els límits? L’adolescent ha de saber quina és l’hora per tornar a casa, quines són les normes de convivència, aprendre a saber estar i a relacionar-se. L’ús de l’ordinador o del telèfon mòbil ha de ser responsable i coherent amb tot l’anteriorment citat i per tant, formar part de l’educació familiar.

Sóc plenament conscient que dir-ho és fàcil però que apagar el WIFI, tenir un horari per utilitzar l’ordinador o decidir si es posa en zones comunes, així com demanar que l’adolescent doni el telèfon mòbil als pares a les nits, és un tema que porta discussions contínues amb els fills/es i arriba a desgastar als pares.

M’agrada parlar més de consciència que de control. Ensenyar als fills i filles a què es responsabilitzin del que pengen i envien, que siguin conscients del que fan i de l’ús que donen a les eines digitals, facilitant informació i formació necessàries perquè actuïn de forma responsable. Finalment és el que fem, transmetre tots els valors i coneixements perquè siguin persones sanes, treballadores i responsables.

Des de Cafè i Social Media organitzem xerrades i formacions per a mares i pares preocupats per l’ús que fan els seus fills adolescents de les eines digitals, més que parlar de perills i seguretat, parlem de com establir límits i actuar de forma responsable i conscient a la xarxa. A més, treballem coordinadament amb CIPAIS on combinem la psicologia i l’especialitat de les noves tecnologies.

Iris Roch
Directora de Cafè Social Media

Iris Roch-Gestió xarxes socials infància i adolescència

El passat dissabte 1 de març vaig realitzar una xerrada sobre Gestió de les xarxes socials a la infància i adolescència amb els pares i mares a l’Agrupament Escolta Rudyard Kipling.
Abans de res, dir que va ser una experiència magnífica gràcies a l’interès i participació dels assistents; es va crear un debat molt ric i interessant. Feia temps que comentava de fer una xerrada d’aquest estil, que assessorava a amics/gues, companys/es sobre les dificultats que es trobaven a l’hora de conviure i educar a la “generació digital”. Tenia un objectiu: si entraven a la sala preocupats, havien de sortir tranquils i assossegats (com a mínim una miqueta més tranquils).

Em vaig posar en la seva pell: què em preocuparia si fos mare d’un nen o d’una nena preadolescent?
A partir d’aquí vaig centrar la presentació en tres factors:

1. La privacitat

Aquest punt dividit en tres aspectes: la detecció de perfils falsos i possibles pederastes, l’excès d’exhibicionisme i la consciència i coherència en la imatge que es projecta tenint en compte el nostre futur personal i laboral. 

Si mirem enrere; fa pocs anys no teníem Whatsapp, ni Facebook, Skype, Twitter, etc. Aquestes han canviat radicalment les nostres vides. Hem d’anar amb compte perquè la informació que dipositem sobre nosaltres mateixos ens pot beneficiar (aconseguint una nova feina, connectant persones amb les mateixes aficions, aprenent, etc.) però també pot girar-se en contra. Només dues pinzellades:

- En primer lloc que existeix una presència online voluntària (creant nosaltres els perfils) o involuntària (altres que parlen de nosaltres) però que probablement hi serem i hem de saber què s’hi diu de nosaltres. És necessari fer recerca del nostre nom (Egosurfing), configurar privacitat de perfils, etc.

- En segon lloc que cadascú s’ha de responsabilitzar del que publica o deixa de publicar; tot i que assistim a xerrades o fem molts cursos serem nosaltres mateixos els que decidirem què pengem a la xarxa (p. e. evitar publicar quan estem enfadats).

2. L’addicció

Em va sobtar trobar aquesta informació a la xarxa: “Segons l’OMS, no es pot definir encara l’ús intensiu d’internet com a addicció, encara que sí que indica que aquesta pot facilitar l’aïllament i confondre el jo real amb el jo virtual, així com la necessitat de tenir només present aquest jo virtual.”

La meva opinió és que molts som addictes, però potser aquesta addicció està socialment millor considerada que una altra com podria ser a l’alcohol, tabac, drogues, etc. Potser es tracta d’una novetat que haurem d’anar incorporant a les nostres vides fins que deixem de prestar-li tanta atenció (com si es tractés d’una joguina nova) o potser haurem de fer el que proposa Coca-Cola per relacionar-nos més de tu a tu.

Tot i així, la preocupació ha d’entrar en joc quan una persona es queda a casa o deixa de tenir “vida real”, relacions socials i personals 1.0 per tancar-se en el món 2.0. Si estem més o menys enganxats, ja anirem establint límits i pautes a seguir.

3. El Ciberbullying

Detectar-lo i actuar en cas que un menor l’estigui patint. Si abans “casa nostra” era un espai segur i de tranquil·litat, amb les xarxes socials aquest s’ha trencat generant l’abús i la persecució a tot arreu.

Per concloure, dir que hem d’informar-nos, conèixer i educar a la xarxa, ja que el pitjor error que cometem és actuar des del desconeixement i ignorància. També que hem de canviar el concepte de “control” pel d’acompanyament i aportació d’eines de gestió perquè els nostres fills i filles es moguin amb autonomia i seguretat a la xarxa.

Per qualsevol cosa, aquí estem