Aquesta setmana he vist la pel·lícula “El círculo” dirigida per James Ponsoldt. El film tracta d’una jove que entra a treballar a una companyia tecnològica on podríem dir que la comunitat és l’aspecte més rellevant anomenada com la mateixa pel·lícula. No parlaré de la trama en profunditat per no spoilejar, tampoc és el film de l’any però em va semblar interessant per exposar aquesta reflexió.
Ja hem vist molta ciència ficció i en alguns indrets aquesta ja és realitat; com la instal·lació de càmeres que graven els nostres moviments pel carrer per qüestions de seguretat, o els satèl·lits que ens rodegen que poden avisar de possibles amenaces, així com els nostres telèfons que registren els moviments en un mapa, els passos que hem fet en un dia, ens ubiquen, etc. Control o descontrol, segons el prisma des d’on mirem. Podem trobar exemples a les sèries “Person of interest” o “Black mirror”.
En aquesta ocasió ja no parlem de gravació, és live! Tota una vida en directe, la protagonista s’instal·la una càmera que retransmet cada moviment, conversa, encontre i aquests s’emeten i són comentats pels espectadors en una espècie de xat. Relacionat amb aquest aspecte es parla de transparència, potser confonent aquest terme amb privacitat, o en aquest cas… La manca d’aquesta.
Si entenem que ser transparent és publicar absolutament tot, on quedaria la intimitat? Guardem una mica per nosaltres. On quedaria l’exclusivitat? Tot ho narrem, tot ho expliquem, tot ho fotografiem… Potser això sí que és transparència?
Penseu fer un cafè amb una persona que us ha anat retransmetent la seva vida, quin avorriment! Esperem que tingui un univers interior enorme perquè si no, no ens explicarà res de nou.
Fins aquí potser podríem compartir la idea que hi ha moments de les nostres vides que no ens interessa que “altres” sàpiguen.
M’agradaria anar una mica més enllà d’aquesta reflexió i relacionar-ho amb la meva pràctica…
Amb els nostres fills, tenint en compte els programes de control parental existents podent transcriure tots els missatges que s’envien des d’un dispositiu mòbil, l’estona que juguen, amb qui parlen, on són, etc. en aquest cas es tracta de seguretat i transparència?
Anem cap a una societat de control i seguretat o podem educar(nos) amb el que significa l’ús de les eines que tenim a l’abast per fer-ne un ús coherent i responsable? O inspeccionem el seu mòbil de forma exhaustiva, obrim els calaixos de la seva habitació, els instal·lem una càmera? Què fem?
Iris Roch