Ús de pantalles alumnat cicles formatius

Xerrada amb l’alumnat de cicles de l’Institut Thos i Codina de Mataró

El passat dilluns vaig estar amb dos grups de cicles formatius d’informàtica de l’Institut Thos i Codina de Mataró.

En línia de les formacions amb els seus companys i companyes de Batxillerat, vam parlar sobre l’ús de les pantalles, les xarxes socials i els videojocs. Els nois es van mostrar oberts i participatius. Parlo de nois perquè efectivament l’escletxa digital segueix a l’ordre del dia, encara hi ha poques noies que accedeixin a estudis d’informàtica.

Es va tornar a constatar que a aquestes edats els límits a casa es relaxen i lestabliment de normes va en funció del rendiment acadèmic.

De seguida la balança del discurs es va declinar cap als videojocs i la quantitat d’hores que passen davant les pantalles; mentre uns deien que ara ja no es passaven moltes hores, no jugaven a videojocs i els interessava més fer activitats a l’aire lliure, altres afirmaven que podien estar 16h al dia davant la pantalla.

Aquest fet em va cridar l’atenció! Com sabem l’adolescència és una època difícil, tant pel menor com pels adults de la casa. Implica canvis, definició de la identitat, cerca de noves experiències, etc.

Així i tot, no podem deixar de banda que el descans, la bona alimentació, l’esport, la socialització, etc. són indispensables a l’adolescència, no només en termes de salut mental, sinó pel bon creixement i funcionament orgànic.

Com fer amb l’adolescent que es passa gairebé tot el dia davant la pantalla? Quina proposta d’activitat pot ser enriquidora per ell?

Quan vam parlar sobre l’addicció a les pantalles, alguns d’ells van afirmar que si no els avisaven, es podien passar hores jugant i perdre la noció del temps, altres deien que s’autoregulaven. Tots ells van dir que si es passaven un dia sense pantalles, no tenien cap problema.

Si se senten en risc, són capaços de reconèixer-ho i demanar ajuda?

Aquest aspecte va aparèixer en el roleplay, i és que efectivament, davant una situació de risc gairebé tots els nois de la classe confiarien en la família per resoldre-ho.

Per últim m’agradaria destacar un aspecte molt interessant que va sortir, l’adaptació de la tipologia del videojoc segons l’estat anímic de l’adolescent. La majoria d’ells van afirmar que segons com se sentien jugaven a un joc o a un altre. També que feien el torn de tarda perquè així podien estar fins tard desperts.

La seva obertura i sinceritat em va captivar, espero que l’estona compartida hagi estat útil per ells i que alguna de les meves paraules els ressoni.

Iris Roch

Scroll to Top