La setmana passada, el dilluns 25 i el dijous 28 d’octubre, vaig trobar-me amb l’alumnat de 4rt, 5è i 6è de diverses escoles del Lluçanès, per parlar sobre l’ús de les pantalles. Va ser una experiència impulsada pel Consorci del Lluçanès, aprofitant doncs per agrair la confiança dipositada.
La Forja, Alpens 
Aurora, Sant Boi de Ll. 
Heurom, Perafita 
Fedac, Prats de Ll. 
Lluçanès, Prats de Ll. 
Gafarró, Lluçà
Com hem comentat alguna vegada, des de Cafè i Social Media observem com el comportament en l’entorn digital per part dels menors és similar, independentment del territori. És a dir, els nens i les nenes dels entorns rurals, com era el cas d’aquestes formacions, fan un ús similar que altres infants d’entorns urbans.
A partir de 5è de primària ja hi ha una forta presència a les xarxes socials i ús de videojocs, és a dir, ens trobem com infants entre 10 i 11 anys ja estan força familiaritzats amb les plataformes digitals, tot i que la majoria d’aquestes eines són recomanades a partir dels 13 anys.
Aquest fet sorgeix també a les formacions amb les famílies, quan el “tothom ho té”, “sóc l’únic que no té Instagram/TikTok/etc.” guanya a la codificació de l’edat recomanada o legal per l’ús d’aquella eina. Com a famílies, se’ns fa difícil posar el límit en l’àmbit digital? Ens fa por que el nostre fill/filla se senti aïllat per aquest fet? En parlarem aquesta tarda a la xerrada virtual amb les famílies del Lluçanès.
Un altre tema estrella que vam abordar durant aquestes xerrades va ser la visualització i el joc a l’escola imitant la sèrie del Juego del Calamar, que últimament tantes portades ha ocupat i també va ser el tema escollit pel nostre primer IGTV.
Arran d’aquest tema estirem del fil, la inadequació d’un contingut no és només per la part explícita: violència, sexual, llenguatge, etc. que hi pugui haver, sinó per les habilitats i coneixements que requereix un joc o una pel·lícula/sèrie. Posaré un exemple que sovint ajuda a entendre a què ens referim quan parlem d’inadequació de contingut més enllà de l’explícit, podem jugar a un videojoc a disparar “a lo bèstia” o podem crear una estratègia i pensar: “si vull arribar a aquell castell, aniré per aquí, dispararé a tal i continuaré”. Hi ha una estratègia i per crear aquesta, és necessària certa maduresa, coneixement i habilitat.
Aquest fet és fonamental per tal d’adequar el consum dels menors, les xarxes socials i els videojocs treballen molt bé per aconseguir la seva finalitat, que et quedis atrapat a la pantalla i t’hi passis moltes hores, però nosaltres també hem de fer molt bé la feina: prendre consciència, aprendre a regular-nos i responsabilitzar-nos d’allò que fem a la xarxa i per fer tot això, és necessari que coneixem bé com funciona aquest “mundillo”.
Podríem destacar anècdotes i subtemes per estar comentant de forma infinita, com l’scroll del Tik Tok, però crec que el que és destacable de totes aquestes xerrades i que lligarem amb la d’aquesta tarda és treballar l’autoregulació.
Els infants necessiten límits i agraeixen que la família els posi. Així ens ho manifesten a totes les xerrades que fem arreu del territori.
Les famílies tenim moltes pors associades a inseguretats i desconeixements de l’àmbit digital, però hem de traspassar aquesta barrera i pensar que és una pota més de l’educació dels nostres fills i filles i que, encara que ens sembli que en saben més que nosaltres, habitualment no és així. Tenen menys por a provar i nosaltres més habilitats en poder-los guiar. Encoratgem-nos!
Iris Roch